El final de l'ESO, el principi d'una amistat

Hola! Després de dues setmanes torno a ser aquí.
Avui no per presentar-me a mi mateixa, sinó els meus amics i penso que ho faré d’una forma prou original, mitjançant el programa de fotos narrades 3. Si heu passat pel bloc d’altres companys de la classe suposo que ja us haureu fet cinc cèntims de com funciona el programa.
Hi ha programes amb formats més complexos i un ventall de possibilitats més ampli, no obstant, es tracta d’un software senzill, força complet i fàcil d’entendre.
Mitjançant el programa es poden realitzar vídeos a partir de fotos, retocar aquestes (tot i que hi ha programes més especialitzats i ràpids per això). Aquí us deixo el primer intent:

Bé, doncs, després del vídeo, que dir-vos...? Ells són els meus amics, he passat amb ells dotze anys de la meva vida, amb alguns més, amb d’altres menys, però tots ells em fan sentir cada dia més i més gran. Aprofitaré doncs, aquesta actualització per donar les gràcies a totes aquestes persones, tant als meus companys com als meus professors que a base d’esforç han aconseguit que el fet de venir a l’escola a més a més d’haver après, hagi estat una de les millors etapes de les nostres vides. Penso que tot això ho hem d’agrair als nostres pares, que són els que realment van confiar en aquesta escola i han fet que coneguem a aquesta gent tan gran. Aquest és l’últim any que passarem tots plegats, és l’últim any que ens veurem les cares cada dia per aquesta raó intentem viure cada minut com si fos l’últim perquè tot i que aquest any tot s’acabi i això faci por, tinc la seguretat i la certesa que això, simplement és el principi d’una amistat per sempre.
Sabeu que tot aquest temps amb vosaltres no es podrà oblidar mai i que totes aquelles coses que fins ara ens han fet plorar, amb el pas del temps ens faran riure i recordar moments que mai, cap de nosaltres, podrà eliminar del seu record.